Si no tindré socis, quin tipus de forma jurídica he d'adoptar?

Per als emprenedors que comencen amb pocs recursos és recomanable establir-se com a autònom/empresari individual. Quan el negoci s'enlairi, el millor és convertir-se en una Societat Limitada.

Quin nom tindria la meva empresa si sóc empresari autònom?

Els empresaris individuals utilitzen el seu propi nom i NIF per facturar als seus negocis, i els proveïdors els facturen de la mateixa manera. Sí que poden, si ho desitgen, obtenir un nom comercial, havent de realitzar els mateixos tràmits que si es tractessin de societats: assegurar-se que el nom elegit no està sent utilitzat i 'reservar-lo' al Registre Nacional de Patents i Marques.

Diferències entre el règim general de la seguretat social i el règim especial de treballadors autònoms

Cada cop s'aproximen més, reduint-ne les diferències, que, en l'actualitat, bàsicament són les següents:

• El Règim d'Autònoms actualment no té desocupació. Això suposa una menor cobertura, però també un cost menor (al voltant d'un 8% com a mitjana sobre la base de cotització).
• Al Règim General la base de cotització ve constituïda pel sou que percep el treballador, mentre que al Règim d'Autònoms és el mateix autònom qui decideix la base de cotització i en conseqüència, les quotes que pagarà. Evidentment, a menor quota, menor cobertura, atès que la base de cotització serà el punt de partida per al càlcul de les diferents prestacions. Això explica la generalització que els autònoms tinguin jubilacions més baixes que les d'alguns dels seus empleats: simplement han cotitzat d'acord amb bases inferiors a les corresponents als salaris que van pagar aquests empleats.

Es pot constituir una societat sense aportar diners?

Sí. Podem aportar altres elements no dineraris, sempre que, efectivament, tinguin valor i siguin útils a lactivitat econòmica a desenvolupar. Aquests elements hauran d'estar perfectament identificats a l'escriptura de constitució de la Societat, i el seu valor haurà de constar a la mateixa escriptura (encara que no cal que s'aporti factures, ni informes pericials, ni taxacions).

Del valor responen els socis que constitueixen la societat.

Com triar el nom de la societat?

El primer pas a l'hora de constituir una societat és registrar-ne el nom. Per això, cal sol·licitar al Registre Mercantil Central la certificació conforme aquest nom (o un altre similar) no està prèviament registrat.

El tràmit de registre a realitzar permet que a cada sol·licitud s'incloguin tres noms diferents per ordre de preferència, perquè, en cas que el primer sigui rebutjat, s'intenti registrar el segon i, si no, el tercer.

Per registrar el nom de la vostra futura Societat, podeu demanar com a primera opció el nom que en un principi hagi triat, i com a segona i tercera opció, el mateix nom seguit d'una o diverses paraules que el diferenciïn de noms iguals o semblants ja registrats.

Cal triar bé les paraules que s'hi afegeixen ja que hi ha una sèrie de paraules que el Registre Mercantil no considera com a diferenciadores.

Podeu consultar els criteris seguits pel Registre Mercantil per concedir denominacions o la llista de paraules que no es consideren diferenciadores.

Un exemple de sol·licitud podria ser:

? 1a opció: DOM MONI, SL
? 2a opció: DOM MONI ALIMENTACIÓN, SL
? 3a opció: DOM MONI DOLÇOS I SALATS SL

Els socis i administradors de societats s'han de donar d'alta al règim especial dels treballadors autònoms de la seguretat social?

Estaran obligatòriament inclosos en el Règim Especial d'Autònoms els qui exerceixin les funcions de direcció i gerència que comporta l'exercici del càrrec de conseller o administrador, o prestin altres serveis per a una societat mercantil capitalista, a títol lucratiu i de forma habitual, personal i directa, sempre que posseeixin el control efectiu, directe o indirecte. S'entendrà, en tot cas, que es produeix aquesta circumstància, quan les accions o participacions del treballador suposin, almenys, la meitat del capital social.

Es presumirà, llevat de prova en contra, que el treballador posseeix el control efectiu de la societat quan concorrin algunes de les circumstàncies següents:

1r) Que, almenys, la meitat del capital de la societat per a la qual presti els seus serveis estigui distribuït entre socis, amb els quals convisqui, i als qui estigui unit per vincle conjugal o de parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al segon grau.
2n) Que la seva participació en el capital social sigui igual o superior a la tercera part.
3r) Que la seva participació en el capital social sigui igual o superior a la quarta part, si té atribuïdes funcions de direcció i gerència de la societat.

En els supòsits en què no concorrin les circumstàncies anteriors, lAdministració pot demostrar, per qualsevol mitjà de prova, que el treballador disposa del control efectiu de la societat.

Quina responsabilitat tenen els socis i els administradors de les societats?

Els socis no responen dels deutes de la societat: la seva funció és aportar un capital i reunir-se, si més no una vegada a l'any, per controlar la marxa de la societat.

No obstant això, els administradors gestionen la societat. Això vol dir que gestionen el capital que van posar els socis, i fan constantment activitats que poden comprometre interessos d'altres persones (clients, proveïdors, treballadors, etc.).

D'aquesta manera, els administradors han d'exercir el càrrec amb professionalitat. Si no ho fan així poden incórrer en responsabilitat personal i passar a respondre personalment dels deutes socials. Aquest és el sentit de, per exemple, l'article 105.5 de la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada, que obliga els Administradors a convocar els socis per decidir liquidar la societat si funciona malament i hi ha risc de no poder atendre els pagaments quan la societat comença a perdre el seu patrimoni per pèrdues.

Perquè se sol aconsellar els empresaris o els administradors de societats que facin separació de béns amb els seus cònjuges?

El règim econòmic matrimonial general és el de guanys. Això vol dir que, quan es contreu matrimoni, cada cònjuge continua sent propietari dels béns de què era titular. A partir del matrimoni, els guanys (i d'aquí el nom de guanys) que produeixi cada cònjuge seran propietat comuna del matrimoni. En aquest règim, la responsabilitat pels deutes de l'empresari serà la següent:

• Els BÉNS PRIVATIUS de l'empresari responen en tot cas dels deutes de l'empresa.
• Els BÉNS GUANYS GENERATS PER L'ACTIVITAT empresarial, responen, també, en tot cas.
• Els RESTANTS BÉNS GUANYS responen dels deutes de l'empresa, llevat que l'altre cònjuge s'hi oposi expressament, fent constar la seva oposició al Registre Mercantil.
• Els BÉNS PRIVATIUS de l'altre cònjuge només responen si aquest cònjuge així ho consent expressament fent constar aquest consentiment al Registre Mercantil.

Aquest règim de responsabilitat dels béns de guanys és força complex a l'hora de formalitzar l'oposició per part del cònjuge que no està d'acord amb la responsabilitat general dels béns de guanys, així com a l'hora d'acotar quins béns són de quina classe.

És per això que sovint s'opta per una solució més senzilla, consistent en, simplement, substituir el règim econòmic matrimonial de guanys pel de separació de béns, cosa que poden fer els cònjuges en qualsevol moment en presència de Notari atorgant capitulacions matrimonials. Amb això els béns generats per cada cònjuge després de contreure matrimoni pertanyen a qui els va generar, i les despeses comunes del matrimoni se suporten pels dos cònjuges d'acord amb les proporcions o el sistema que en les mateixes capitulacions acordin.

Cal dir que tot el que hem comentat s'aplicarà també als administradors de societats quan adquireixin responsabilitat personal pels deutes de la societat (en determinats casos de negligència), ja que l'administrador respon com a empresari, segons el Codi de Comerç.

Això no obstant, a partir del 25 d'abril del 2008, amb l'entrada en vigor de la Llei 10/2007 de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, els matrimonis que es contreguin quedaran acollits directament al règim econòmic matrimonial de separació de béns.

Hi ha un nombre mínim de socis per constituir una societat?

Una sola persona pot constituir una societat. Aquesta es denominaria Societat Unipersonal i el soci en seria l'administrador únic, aportant el 100% del capital social i sent responsable tant de drets com de les obligacions que originés la seva activitat.

És necessari que tots els socis treballin a l'empresa?

No cal; a les societats hi ha la possibilitat que algun dels socis hi aporti únicament diners, tenint participació en funció del que s'ha aportat tant en els beneficis com en les pèrdues que la societat generi al final de l'exercici. Aquests socis es diuen socis capitalistes, distingint-se dels socis treballadors, que tenen a més, una relació laboral amb la seva pròpia empresa.

És convenient passar de ser empresari individual a fer una societat per raons fiscals?

Pot ser convenient si els beneficis són alts o si la xifra de facturació és elevada.

L'impost sobre la renda de les persones físiques és un impost progressiu que aplica un tipus ascendent a mesura que augmenta el benefici. D'aquesta manera, quan la renda disponible supera l'import de 25.800 euros, passem a tributar el 37% sobre l'excés d'aquesta xifra (fins a 25.800 euros n'hem pagat, com a molt, el 28%), i passarem a tributar el 45% per tant excedeixi els 45.000 euros.

L'impost sobre societats, en canvi, suposa un gravamen del 30% per la part del benefici compresa entre 0 i 90.151,81 euros, i del 35% per la part del benefici que excedeixi els 90.151,81 euros (si l'empresa factura anualment menys de 5.000.000 euros).

Per això, quan l'empresari té rendes anuals superiors a 25.800 euros, cal plantejar-se la creació d'una societat.

D'altra banda, les societats i els empresaris o professionals que facturin una xifra anual superior a 600.000 euros han de portar una comptabilitat d'acord amb el Pla General de Comptabilitat, cosa que exigeix ​​coneixements tecnicocomptables. Això és un obstacle per a la creació de societats, ja que normalment suposarà un increment dels costos.

En conclusió, si els beneficis produeixen una renda disponible superior a 25.800 euros, o la facturació comença a ser elevada, ens hem de plantejar la conveniència de crear una societat, presentant molt pocs dubtes l'interès de la seva creació quan la facturació anual supera els 600.000 euros.