Seguix-nos en...

Recordar la contrasenya

Comunitat Valenciana


imagen sección

Què és i per a qué serveix? Guía d'elaboració

  1. Introducció
  2. Resum del Projecte
  3. Presentació dels Promotors
  4. Anàlisi de la Idea de Negoci
  5. Pla de Màrqueting
  6. Pla de Producció
  7. Pla EconomicoFinancer
  8. Pla d'Organització
  9. Pla de Posada En Marxa
  10. Pla de Contingència

Introducció

Què és un Pla d'Empresa?

El Pla d'Empresa és un document on l'emprenedor detalla informació relacionada amb la seua empresa. Este document pot adoptar distintes formes. N'hi ha extensos i detallats. N'hi ha concisos i breus. De fet, no hi ha cap model concret de Pla d'Empresa. Cada emprenedor hauria de crear el seu propi pla, no sols en el sentit de posar per escrit les seues pròpies idees, sinó inclús a decidir que forma tindrà.

Fins fa uns pocs anys el Pla d'Empresa es considerava la ferramenta fonamental per a tindre èxit al crear una empresa. Des de fa poc de temps s'ha començat a qüestionar la utilitat del Pla d'Empresa a l'hora de posar en marxa un negoci. A més, els estudis realitzats sobre experiències reals en la utilització del Pla d'Empresa no han arribat a cap conclusió definitiva. Un pla molt ben acabat no garantix l'èxit de l'empresa; encara que el contrari tampoc és cert.

¿Per a què servix un Pla d'Empresa?

És evident que la redacció d'un Pla d'Empresa hi ha de tindre alguna utilitat. Un emprenedor posant en marxa el seu projecte és una persona el temps de la qual no ha de desaprofitar-se en esforços inútils de cap classe. El Pla d'Empresa hi ha d'aportar alguna cosa a l'emprenedor, o si no, millor no gastar ni una hora en ell. A més, redactar un Pla d'Empresa porta moltes hores de treball, inclús mesos. Estes hores han d'entendre's com una de les primeres i més importants inversions en la nova empresa. De fet l'empresa comença en el moment que es posen per escrit les idees de l'emprenedor.

Utilitat

El Pla d'Empresa és una ferramenta de disseny. Açò significa que a través del Pla d'Empresa l'emprenedor va donant forma mental a la seua empresa abans de donar-li forma real. En compte de tindre tot en ment, els detalls, les idees i els nombres comencen a prendre forma en un document escrit. En el Pla es poden fer supòsits, simulacions, etc. que en la realitat serien prou cars de comprovar. És molt més barat equivocar-se en el Pla d'Empresa que equivocar-se en la realitat. Més quan la majoria dels emprenedors només disposen dels recursos necessaris per a una sola posada en marxa. Cal intentar, per tant, assegurar al màxim l'èxit de l'aposta.

El Pla d'Empresa és una ferramenta de reflexió. Quan ja s'ha començat a desenrotllar el projecte, inclús en les primeres setmanes, la realitat es presenta amb tota la seua cruesa. Sorgixen sorpreses que no havíem previst, es descobrixen aspectes del negoci que no coneixíem, i així un llarg etc. Disposar d'un Pla d'Empresa ajuda, molt, a reflexionar sobre l'impacte d'estes novetats en el negoci.

Atés que en el Pla s'expressen les previsions de com ha d'evolucionar el negoci, als pocs mesos podrem veure com varia la realitat sobre allò que s'ha previst, analitzar les possibles causes i, si convé, prendre les decisions oportunes. A més, ja abans d'emprendre l'aventura, el promotor del projecte haurà hagut de justificar amb prou detall d'on eixiran eixos milions en vendes, en què es van a gastar el pressupost disponible, i sobretot, per què serà rendible l'empresa.

El Pla d'Empresa és una ferramenta de comunicació. No tots els emprenedors comencen sols. Per les raons que siga, molts emprenedors comencen el seu projecte amb altres socis. Els psicòlegs fa molt de temps que han descobert que diverses persones poden estar parlant hores, al voltant d'una taula, sobre un mateix projecte i acabar entenent cada una d'elles una cosa distinta. El Pla d'Empresa servix per a posar per escrit, se suposa que clarament, els distints aspectes del negoci i discutir-los d'una forma objectiva i despersonalitzada. També és molt útil per a posar sobre la taula temes difícils d'abordar directament, p.E. qui assumix quines responsabilitats, quant cobrarà cada u, etc. El Pla d'Empresa pot representar inclús el compromís que adquirix cada soci respecte als altres. Evidentment, que cada un dels socis es prenga seriosament o no allò que s'ha discutit és un altre tema molt distint.

El Pla d'Empresa és una ferramenta de màrqueting. Com succeïx moltes vegades l'emprenedor no disposa de tots els recursos necessaris per a començar la seua aventura; ha de buscar finançament extern o ajudes públiques o privades. En la majoria dels casos, el Pla d'Empresa és l'única cosa que podrà mostrar als inversors externs. Inclús si es disposa d'un prototip d'eixe fantàstic producte que es pensa comercialitzar, els inversors professionals demanarà més informació sobre el negoci. De fet tindran molta curiositat per veure com els promotors resoldran, precisament, tots els aspectes del negoci no relacionats amb el producte (és a dir: màrqueting, finançament, etc.).

Un Pla d'Empresa coherent i seriós demostra que l'emprenedor es pren l'assumpte seriosament i que esta capacitat per a portar avant el projecte. També demostra que l'equip fundador està equilibrat i controla tots els aspectes fonamentals de l'empresa.

Com redactar un Pla d'Empresa?

Tècnica

El Pla d'Empresa és, principalment, un document escrit. Els processadors de text i els fulls de càlcul són ja ferramentes sine qua non. Si bé es podrien imaginar altres formats diferents del document escrit per a un Pla d'Empresa el millor és concentrar-se inicialment en el contingut del Pla d'Empresa més que en la forma. El Pla d'Empresa va dirigit, principalment, al propi emprenedor. Un simple document amb un format tan senzill com el d'este mateix text que està ara llegint pot ser útil. Quan arribe el moment de presentar el projecte a tercers ja es buscaran maneres de fer-lo més creïble i atractiu.

Com hem dit, una de les utilitats que a vegades té el Pla d'Empresa és ser mostrat a tercers. Quan açò siga necessari, pot ser llavors convenient ajudar-se de maquetes, productes prototip, presentacions multimèdia, vídeos, etc. No obstant això no cal caure en l'error de tractar des del primer moment d'entregar un bon treball amb una presentació impecable. El Pla d'Empresa hi ha de ser una document d'ús intern. Després es pot adaptar per a presentar-lo a tercers.
També hi ha programes en el mercat per a ajudar a la redacció de plans d'empresa. No obstant això, estos programes no poden suplir la creativitat i el criteri de l'emprenedor. Poden resultar útils per a obtindre una bona presentació però no resoldran cap de les preguntes que ha de respondre l'emprenedor al llarg del complex procés de reflexió que imposa la redacció del Pla d'Empresa.

A pesar que els models de Pla d'Empresa solen establir un orde o índex dels aspectes del negoci a tractar, açò de no ha de prendre's com una indicació de l'orde de redacció. Si s'usa un programa per a redactar un pla no cal caure en la trampa d'omplir tots els apartats. Només el criteri del propi emprenedor podrà determinar quines parts són secundàries i quins poden ometre's. A manera d'exemple, el Pla de Màrqueting sol presentar-se abans del Pla Financer. No obstant això, en la pràctica és més pràctic desenrotllar primer un pressupost de gastos mínim sense el qual l'empresa no pot existir, a continuació preparar una previsió de vendes -tenint en compte que com a mínim cal cobrir eixos costos- i després tornar a analitzar que nous costos implica realitzar eixes vendes, amb la qual cosa caldrà retocar a l'alça la previsió de vendes, i així successivament. El Pla d'Empresa hi ha de créixer a poc a poc i simultàniament en tots els aspectes del negoci. No es pot pretendre fer un excel·lent Pla de Màrqueting per a després començar a fer un Pla de Producció completament independent.

Contingut

El Pla d'Empresa hi ha de contindre tota la informació necessària per a intentar garantir un desenrotllament correcte i complet del negoci. Els estudiosos del tema han arribat més o menys a un consens sobre que aspectes del negoci han de discutir-se en el pla.
La majoria dels models de pla tenen estes seccions:

  1. Resum del Projecte
  2. Presentació dels Promotors
  3. Anàlisi de la Idea de Negoci
  4. Pla de Màrqueting
  5. Pla de Producció
  6. Pla EconomicoFinancer
  7. Pla d'Organització
  8. Pla de Posada En Marxa
  9. Pla de Contingència

Com ja hem indicat, existiran projectes en què siga necessari incloure altres seccions o en les que no siguen necessaris tots els apartats anteriors. Així, per exemple, si l'emprenedor no té intenció de mostrar a ningú el seu Pla d'Empresa, no té cap sentit el Resum Inicial ni de bon tros la Presentació dels Promotors. Estos són capítols destinats a tercers.

Un pla equilibrat en tots estos apartats és una prova que l'emprenedor ha treballat tots els aspectes fonamentals de l'empresa. Si el pla presenta algun desequilibri en algun punt és molt probable que més tard l'empresa es ressenta precisament en eixe tema. Cal fer un esforç a abordar sistemàticament tots i cada un dels capítols del pla i, sobretot, mantindre una coherència i una visió general comuna entre tots ells.

Finalment, per a mantindre el Pla d'Empresa en un grandària raonable, pot convindre redactar en documents a banda alguns aspectes del pla. Així, si bé el Pla d'Empresa hi ha de descriure els productes i com es van a fabricar, pot ser pràctic passar la gran majoria dels detalls tècnics a un altre document específic que descriga tot açò amb major detall. En el pla bastaria amb una descripció general per a no experts i les tècniques concretes i detallades es descriurien en l'altre document.


Revisió

L'error principal comés per molts emprenedors en relació al Pla d'Empresa és donar-lo en algun moment per acabat. Una vegada l'empresa ja està en marxa i pareix que comença a funcionar, l'emprenedor ja no té temps per a dedicar-se a posar per escrit els seus plans. Ja ho va fer una vegada al crear l'empresa. Ara el que té és un negoci funcionant i no hi ha temps que perdre. A vegades, senzillament, no troba de veritat hores per a revisar el pla. Però, invertiria vosté diners en un negoci en què el promotor no té ni temps per a reflexionar sobre com s'estan fent les coses i sobre quin serà el futur de l'empresa? Perquè això és el que fa un emprenedor en eixa situació. Cada dia quan s'alça i va a la seua empresa a treballar, està de fet invertint en eixe tipus de negoci.

És evident que si el Pla d'Empresa hi ha de servir per a control del negoci, en el sentit de comprovar si la realitat s'acosta o es desvia d'allò que s'ha previst, l'emprenedor ha de trobar temps per a revisar-lo i analitzar les causes de les desviacions -les hi haurà, i si no, alguna cosa estranya està passant-.

Altres vegades, l'emprenedor satisfet pel seu treball, amb l'empresa en marxa, decidix ampliar el negoci o llançar un nou producte, o qualsevol altra maniobra d'expansió i, curiosament, ni se li passa pel cap analitzar este canvi des de la perspectiva de crear un nou negoci dins del negoci. Com l'empresa dóna diners i ja hi ha una estructura muntada serà fàcil fabricar i vendre este nou producte. Però, qui seran els clients d'eixe producte?, com es va a fabricar?, d'on eixirà els diners i que límit?, com afectarà la imatge de l'empresa?, etc. No sona açò a l'anàlisi que es realitza en un Pla d'Empresa?.

De fet, en les grans empreses -i no tan grans- quan s'obri una nova línia o s'entra en un nou negoci es realitza una anàlisi d'este tipus, encara que s'anomena Pla de Negoci, perquè no es va a crear una nova empresa.

Igual que al tractar sobre els apartats del Pla d'Empresa, les vegades en què ha de revisar-se un pla depenen molt del negoci i del propi emprenedor. Els hi haurà obsessius que ho revisaran cada matí; sistemàtics, que ho revisaran cada mes; o tranquils que ho faran una vegada a l'any. Cada emprenedor és la persona més adequada per a decidir què fer amb el seu negoci. Després de tot, ser emprenedor consistix en això: a prendre les teues pròpies decisions.


Amunt

Resum del Projecte

Objectiu
L'objectiu fonamental del resum del Pla d'Empresa és presentar breument el negoci a possibles socis, inversors o entitats públiques.

Així doncs, este apartat es pot posposar fins al moment d'anar a negociar amb estos tercers. De fet, s'ha de posposar fins que hi haja una cosa en el pla per a ser resumit. Convé primer centrar-se en els altres apartats i deixar este resum per al final.

El motiu pel qual apareix al principi de pla és per a facilitar el treball als inversors professionals que han d'avaluar diversos plans de negoci al dia.

Contingut
Sabent per tant a qui va dirigit el resum, podem preparar-lo de la manera més adequada. Quan un tercer llig el Pla d'Empresa buscarà resposta a una sèrie de preguntes bàsiques i esperarà trobar-les en este resum. Si el resum li satisfà és quan es prendrà la molèstia de llegir la resta.

Per tant, al redactar el resum cal explicar en què consistirà el negoci d'una forma clara i concisa. Cal evitar les generalitats i el llenguatge excessivament especialitzat en un camp concret.
Bàsicament, les preguntes que algú es formularà al rebre el pla són les mateixes que un es faria si li oferixen participar en un altre negoci.

 Que consistix el negoci?

Cal explicar breument en què consistix el negoci que es vol posar en marxa, quins són els objectius principals a llarg i mitjà termini i quina estratègia general es pensa seguir. S'ha d'explicar breument quins són els productes o servicis que s'oferiran.

Hi ha mercat per a este negoci?

Cal convéncer que l'empresa va a situar-se en un mercat amb suficient demanda per a assegurar el seu futur i el seu creixement. La millor forma de convéncer és aportant dades reals d'algun estudi previ, per senzill que haja sigut. Si es disposa d'una llista de clients o de referències més que millor.

Què diferenciarà a l'empresa de la competència?

Ha d'existir algun factor diferencial en l'empresa que el faça diferent de les altres. Si no a l'inversor li resulta més pràctic invertir en alguna empresa que ja estiga en marxa fent el mateix. A més caldrà indicar com es va a mantindre eixa diferenciació. També cal indicar amb quins recursos econòmics i humans es compta. Si es disposa de llicències o patents, també caldrà mencionar-ho perquè açò aporta seguretat a l'inversor.

Què futur espera a l'empresa?

La majoria dels possibles socis o inversors buscaran un rendiment a mitjà termini en una empresa amb futur. Cal explicar quals són les previsions de creixement i sostindre amb dades de la manera més objectiva possible, indicant com es va a finançar este creixement i , sobretot, quin serà el rendiment esperat del negoci.

Quins riscos cal afrontar?
Cal realitzar una breu discussió, de forma realista, dels riscos que es van a assumir, indicant el seu abast i com es van a fer front.

Puc fiar-me d'este emprenedor?
La majoria dels inversors professionals admeten que, en el fons, acaben decidint-se a favor d'un projecte, fonamentalment, pel caràcter de l'emprenedor o de l'equip emprenedor. Un bon pla sense un bon equip al front no arribarà molt lluny. Una forma de demostrar la capacitat de portar avant un projecte és sent realista i objectiu, o en altres paraules: professional.

Amunt

Presentació dels Promotors

Objectiu

L'objectiu d'esta secció és presentar a l'equip promotor. Com hem vist, el caràcter dels emprenedors al capdavant del negoci determinarà el suport final de tercers. A més cal convéncer que l'equip al capdavant del projecte podrà dominar tots els aspectes d'un negoci.

Contingut

Si el negoci ja està funcionant, cal indicar com ha evolucionat en els últims exercicis i descriure amb detall esta empresa i la seua situació actual.

Si el negoci està per constituir, el currículum vitae dels distints promotors pot servir de suport per a demostrar que l'equip està equilibrat i pot abordar totes les àrees de l'empresa amb seguretat.
Cal assenyalar les experiències prèvies en negocis semblants i, si hi ha alguna llacuna en l'equip respecte a alguna de les àrees de l'empresa, com es va a solucionar.

Amunt

Anàlisi de la Idea de Negoci

Objectiu

Esta secció té com a finalitat presentar una imatge global del projecte, dels seus objectius principals i dels factors clau d'èxit.

Contingut

Descripció de la Idea de Negoci

Cal explicar qual és la idea fonamental darrere de la iniciativa de negoci. Cal indicar quins són els factors que han motivat esta idea i perquè tindrà èxit. Convé indicar les tendències socials, canvis en el mercat, etc. que faran d'este un bon negoci.

Si el negoci esta inicialment centrat en algun producte o servici en concret, indicar quin és este producte, els seus principals característiques i quines necessitats cobrirà en quin mercat. També cal indicar com es va a reduir la dependència del negoci respecte a este producte.
Cal descriure si hi ha algun factor clau que influïsca decisivament en l'èxit de la nova empresa.

Objectius

Indicar quins són els objectius a curt, mitjà i llarg termini de l'empresa. No cal tindre por de ser ambiciosos en este punt. Pretendre ser la primera empresa del seu mercat no és un objectiu millor ni pitjor que ser una de les cinquanta primeres. No obstant això, en ambdós casos cal aportar dades concretes sobre com saber si s'ha aconseguit, o no, eixe objectiu, quins són els passos que es van a donar en eixa direcció i quins esforços representarà.

És important tindre des del primer moment una visió clara de com serà l'empresa dins de tres, cinc o vint anys. Esta visió ha de marcar totes les decisions que es prenguen respecte a l'empresa. I sobretot cal ser coherents en l'estratègia de desenrotllament triada respecte als objectius traçats.

Anàlisi de Riscos

Convé repassar els distints riscos comercials, tecnològics, financers, socials i legals als que es pot veure sotmés el negoci i, evidentment, indicar com es van a superar eixos riscos.

Amunt


Pla de Màrqueting

Objectiu

La finalitat del Pla de Màrqueting és establir uns objectius comercials coherents amb els objectius globals de l'empresa i detallar com es van a aconseguir eixos objectius.

Per a això, cal realitzar una anàlisi el més detallat possible del mercat on es va moure l'empresa; caldrà conéixer a la clientela i a la competència i decidir que tàctiques es va a abordar cada meta parcial.

Contingut

Anàlisi del Mercat

Per a conéixer el mercat cal realitzar un estudi minuciós del mateix, els seus clients i les seues necessitats. Convé realitzar este estudi del mercat analitzant la seua dimensió, la seua evolució, les tendències observades, la seua estructura i quina competència existix, etc. Indicant les fonts en què es basen les dades aportades. Està bé fer suposicions, però després cal contrastar-les amb dades objectives que, encara que no les demostren definitivament, almenys les sostinguen mínimament.

També identificarem els segments en este mercat, caracteritzant els mateixos amb màxim detall, decidint quins es van a explotar i quins es van a evitar i justificant el perquè. S'hauran d'identificar les necessitats generals i específiques d'eixos segments, com compren, quan i quant. Cal realitzar un retrat robot del client tipus i les raons per les quals el producte satisfarà les seues necessitats.

És important detectar ràpidament possibles èpoques de l'any de poc negoci i decidir com superar estos mesos de poca activitat. L'experiència en el sector pot ajudar molt. En cas contrari cal buscar l'opinió d'experts. També els requisits legals per a vendre en eixe mercat o els requisits de facto (com a canals de distribució poderosos) han de tindre's molt en compte.

Anàlisi de la Competència

Convé identificar quina és la competència a què estarà sotmesa l'empresa, com treballa i com ven, si hi ha algun competidor directe important a tindre en compte, etc. I quins són els punts forts i dèbils de l'empresa respecte a la competència.

Es pot obtindre informació concreta dels competidors: nom i marques, productes, vendes i quota de mercat, etc. Bé en cambres de comerç i entitats semblants, ben senzillament sol·licitant els seus catàlegs.

Objectius de Mercat

Una vegada descrit el mercat és el moment de decidir quins objectius cal aconseguir per a ajudar a aconseguir els objectius globals de l'empresa.

Ací cal marcar objectius concrets. No basta de dir que cada any es va a créixer respecte a l'anterior. Cal donar xifres concretes, indicar com saber quan s'han aconseguit i, el que és més important, justificar-les convenientment.

Previsió de Vendes
Cal detallar una previsió de vendes per als primers anys (dos, tres, cinc, això dependrà del tipus d'empresa) i, si és possible, quina quota de mercat es va aconseguir. Les previsions cal realitzar-les tant en unitats com en pessetes -o en la moneda que corresponga-.

Estes previsions han de ser tan detallades com siga possible indicant els productes, els clients, les regions, etc., que aportaran volum de negoci i en quina mesura ho van a fer.

També cal analitzar el cost que suposarà realitzar eixes vendes, no tan sols costos de materials i de fabricació, sinó també de distribució, comissions, servici post-venda, etc. Identificant possibles riscos en les variacions de preus de compra.

Estratègia de Màrqueting
En este apartat cal descriure com l'empresa aconseguirà els objectius i complir amb les previsions de vendes, quins segments es van a atacar i davall quines condicions, com i quan es van a introduir els productes, etc.

Per a cada segment objectiu cal descriure el que es coneix com a màrqueting mix. El màrqueting mix és la combinació de quatre variables que permetran abordar amb èxit un mercat. Estes quatre variables molt relacionades entre si són: el producte, el preu, la distribució i la promoció.

Producte

S'ha de descriure detalladament quina gamma de productes es van a oferir i a quins clients. Una descripció detallada de les línies de productes que es van a oferir és fonamental. A més, cal tindre en compte que no per oferir més productes es va a vendre més; l'única cosa segura és que costaran més de fabricar.

Per a cada producte cal identificar les seues característiques fonamentals i traduir-les en beneficis que obté el client d'eixe segment. Convé recordar que els clients compren beneficis no característiques. Es tracta per tant de desenrotllar el concepte del producte i decidir com es va a presentar, descrivint amb detall el producte ampliat.

Finalment cal fer un esforç per a diferenciar cada producte de la resta dels productes amb què competix. Una vegada diferenciat cal decidir com mantindre eixa diferència davant dels moviments de la competència.

Preu
Convé decidir que tarifes es van a aplicar, si els preus seran uniformes o variaran segons el tipus de client, quins descomptes estan permesos, etc.

Evidentment per a fixar els preus de venda cal conéixer amb detall els costos de fabricació i els preus de mercat. Amb esta informació el preu ha de ser coherent amb la política de producte (p.E. un producte de qualitat ha de tindre, en principi, un preu per damunt de la mitjana)

Distribució

La distribució dels productes és un altre aspecte important a considerar, identificant els possibles canals de distribució i com funcionaran.

Fonamentalment cal decidir si el producte es distribuirà directament per la nova empresa o es van a necessitar distribuïdors per a fer-los arribar al client final. Les tècniques i decisions a adoptar en ambdós casos són distintes amb els seus inconvenients i els seus avantatges.

Promoció

Cal descriure quins mètodes es van a usar per a contactar amb els clients, per a realitzar el seu seguiment i per a tancar les vendes; si es van a utilitzar venedors i amb quines característiques, etc., quins materials de suport usaran, quina imatge global presentaran, etc.

Indicar quins sistemes de promoció i publicitat es va a usar i amb quin pressupost es compta com a suport a la labor dels comercials o dels distribuïdors.

Amunt

Pla de Producció

Objectiu

L'objectiu del Pla de Producció és detallar com es van a fabricar els productes que s'ha previst vendre. Es tracta de conéixer els recursos humans i materials que caldrà mobilitzar per a portar avant la nova empresa.

Contingut

Procés de fabricació

Per a cada un dels productes del catàleg cal descriure el seu procés de fabricació. Açò significa que cal detallar on es compren les matèries primeres, com i a on es transporten, com s'emmagatzemen fins al seu ús, com s'usen en el procés de fabricació i en què consistix este i com s'emmagatzema el producte final i com es transporta fins al client final.

Hi ha de detallar al màxim el procés de fabricació del producte -o de prestació del servici- identificant les parts del procés i decidint si eixes etapes es realitzaran dins de l'empresa o es van a subcontractar a tercers.

Instal·lacions, equips i personal
En el cas de realitzar la fabricació en l'empresa cal descriure les característiques fonamentals dels locals i instal·lacions necessàries, la maquinària que es va a necessitar i el personal que es col·locarà i la formació que ha de tindre. En el cas de subcontractar parts del procés de fabricació, cal saber a qui es va a subcontractar i que característiques han de complir estos tercers.

Capacitat de producció
Un aspecte crític de l'empresa és conéixer la capacitat de producció que es va a tindre i la flexibilitat per a adaptar esta capacitat de producció a variacions, en augment o en disminució, de la demanda per part del mercat.

Proveïdors
També cal prestar especial atenció en com l'empresa va a proveir-se dels materials necessaris per a la producció, tractant de reduir al mínim la dependència d'algun proveïdor concret o d'algun material determinat.

Aspectes legals
Si es disposa de patents o llicències de fabricació cal detallar que consistixen i les seues condicions.

Amunt

Pla de Finançament

Objectiu

L'objectiu del Pla de Finançament és mostrar com es va obtindre el capital necessari per a posar en marxa el negoci, com es va a sostindre el funcionament i com es va a finançar el creixement d'este i, finalment, quin benefici generarà la inversió realitzada.

Esta és, en el fons, la part fonamental que decidirà a tercers a invertir el seu diners. Si el rendiment esperat és interessant i se sosté coherentment amb les dades aportades per la resta del pla, és molt probable que algú este disposat a aportar finançament.

La majoria dels documents que es detallen a continuació estan normalitzats, per la qual cosa no hi hauria de ser un problema obtindre un model per a desenrotllar.

Contingut

Pla d'Inversions
Si l'empresa afrontarà inicialment una forta inversió del tipus que siga, convé detallar al màxim en què consistirà esta inversió (maquinària, instal·lacions, llicències, etc.) i d'on eixirà els diners. Efectivament com l'empresa encara no està en marxa, els fons per a estes inversions han d'eixir de la butxaca dels promotors i de possibles inversors.

Un pla d'inversions detallat, justificat i amb sentit comú és una bona garantia, no sols d'obtindre finançament, sinó de garantir el futur de l'empresa. Cal tindre en compte que no tot el capital inicial aportat es pot dedicar a les inversions inicials. Caldrà mantindre una part per a finançar els clients que tardaran a pagar i per a afrontar els pagaments quotidians fins que el negoci comence a generar diners.

Previsió de Tresoreria

Per a una empresa és fonamental disposar de diners en efectiu per a funcionar. Açò encara ho és més per a una nova empresa que difícilment comptarà amb crèdit de proveïdors i bancs. L'instrument per a gestionar els diners de l'empresa és la Previsió de Tresoreria.

En este document cal descriure fil per randa i precisió els cobraments i els pagaments que es van a realitzar mes a mes en l'empresa. Cal distingir clarament els cobraments dels ingressos i els pagaments dels gastos. Si comprem una taula d'oficina Al Gener però acordem pagar-la Al març, en la previsió de tresoreria el pagament s'anotarà Al març encara que el gasto es merite Al Gener. Açò és molt important, perquè, contràriament, encara que l'empresa aconseguisca realitzar les seues vendes en el primer mes d'activitat pot resultar que no cobre els diners fins mesos després; però durant eixos mesos ha de continuar funcionant, és a dir, gastant diners.
La previsió de tresoreria serà el document que convença a bancs i prestadors que l'empresa podrà, no sols, fer front als seus pagaments mensuals, sinó també al pagament d'interessos pel capital prestat.

La previsió de tresoreria és el document que l'emprenedor hauria de penjar en la capçalera del seu llit, perquè un descuit en este punt pot emportar-se per davant tot el projecte.
Previsió de Pèrdues i Guanys

El compte de Pèrdues i Guanys és un altre document comptable bàsic -i de fet, obligatori- en una empresa. En ella es descriuen tots els gastos que suportarà l'empresa i tots els ingressos que generarà. S'ha de realitzar una previsió mensual d'ingressos i gastos per al primer any. Per als dos o tres anys següents bastarà amb una previsió anual.

Amb la relació d'ingressos i gastos és fàcil calcular el benefici esperat. És important no enganyar-se en este punt. Una empresa -sobretot si comença- no generarà beneficis necessàriament des del primer any. Si es preveu que el primer exercici es va a tancar amb pèrdues, açò s'ha de reflectir en esta previsió. No obstant això, cal tindre molt clar com es van a recuperar eixes pèrdues en els posteriors exercicis.

L'important és mantindre una coherència global en tot el projecte i sostindre les afirmacions que es facen amb dades el més objectius possibles.

Previsió del Balanç de Situació

El Balanç de Situació és un altre document comptable d'ús generalitzat que presenta la situació patrimonial de l'empresa. També cal realitzar una previsió, mensual per als primers dotze mesos i anual per a la resta d'exercicis.

Cal realitzar una previsió de com estarà compost l'actiu de l'empresa: quina part estarà immobilitzat en maquinària, instal·lacions, etc., quina part estarà en mans de clients que inclús no han pagat, quina part es retindrà en la tresoreria de l'empresa. També cal detallar com es desglossa el passiu de l'empresa, fonamentalment, quin grau d'endeutament extern es va a aconseguir i si és un deute a curt o a llarg termini.

El Balanç aporta una idea de com i que s'ha invertit els diners que ha entrat en l'empresa, bé per aportacions dels socis i inversors, bé per la pròpia generació de recursos en les operacions de l'empresa.

Anàlisi del punt d'equilibri

S'anomena punt d'equilibri al volum de vendes necessari per a cobrir tots els costos de l'empresa en un exercici. Per a un volum de vendes superior es tindran beneficis, per a un volum inferior es tancarà amb pèrdues.

Si bé el càlcul del punt d'equilibri és complex, entre altres coses per la dificultat d'anticipar els costos variables que es van a produir, cal fer un esforç per a obtindre un valor el més correcte possible.

De fet, independentment del valor exacte que pot tindre el punt d'equilibri, la seua anàlisi proporcionarà a l'emprenedor un profund coneixement de l'estructura de costos de l'empresa. Caldrà detallar quins seran els costos fixos -aquells que es van a produir independentment del volum de vendes o producció- i quins seran els costos variables -és a dir, relacionats directament amb les unitats produïdes-. Com a norma general cal tendir a reduir els costos fixos i substituir-los per variables; encara que com tota bona norma general sempre s'ha de dubtar que s'aplique en el nostre cas particular.

Política d'aplicació de beneficis

Finalment, també convé deixar clar enfront de socis i inversors com es va a remunerar al capital invertit en l'empresa. Qualsevol inversor veurà amb bons ulls una estratègia de reinversió dels beneficis generats, encara que no ho veurà així indefinidament: si va invertir diners és per a obtindre un benefici, més a mitjà termini que a llarg.

Convé preveure què fer amb els beneficis que es van a obtindre, i per descomptat, què es va a fer en el cas que les pèrdues superen les previsions.

Amunt

Pla d'Organització

Objectiu

L'objectiu del Pla d'Organització és doble. Externament, es tracta de demostrar que l'equip promotor del projecte està capacitat per a afrontar i tirar endavant la nova empresa. Internament, es tracta d'assignar les distintes responsabilitats a les distintes persones que treballaran en l'empresa.

Molts projectes han fracassat pel fet de no haver establit clarament les responsabilitats de cada membre i per no haver adoptat una organització professional des del primer moment. Este aspecte de l'empresa pot generar moltes tensions entre l'equip emprenedor. No obstant això, és bo discutir-ho abans sobre el paper perquè sempre serà millor que discutir-ho amb l'empresa en marxa i amb problemes urgents que facen augmentar la tensió.

Contingut

Socis i forma legal

Ací és on es descriu amb detall qui seran els socis de l'empresa i que aportacions realitzaran. També és moment de deixar clar quins socis treballaran en l'empresa i quins seran mers capitalistes. Qualsevol altre pacte o acord entre els socis -sobretot si no constarà en els estatuts de la societat- ha de procurar discutir-se en este moment.

També cal decidir quina forma legal es va a donar a la societat. Açò pot variar segons la legislació del país on s'ubique l'empresa. A més la correcta elecció de la forma de la societat pot tindre importants repercussions a nivell de responsabilitat dels socis i de càrregues fiscals. Convé per tant consultar amb un expert que aconselle la millor forma social d'acord amb els objectius globals de l'empresa i els objectius personals dels socis. Inclús en el cas d'un únic soci, poden existir distintes modalitats de constituir l'empresa que han d'estudiar-se.

Finalment, és important pensar que és preferible que una empresa no arribe a nàixer per discrepàncies dels futurs socis abans de crear-la, que deixe de funcionar per discrepàncies dels socis després de crear-la.

Delimitació de les responsabilitats

Ha de quedar ben clar al posar en marxa una empresa sobre qui recauen les distintes responsabilitats que requerix una empresa. Açò és independent del nombre de socis perquè inclús en el cas d'un únic emprenedor, continuen existint distintes àrees que atendre amb distints objectius que aconseguir.

Cal detallar qui es va a fer responsable del màrqueting, de la producció, de les finances etc. Cal identificar que àrees de l'empresa no tenen una persona amb les habilitats necessàries per a fer que es desenrotlle convenientment. S'haurà de tractar de trobar un expert extern que assessore a l'equip en eixa àrea o inclús buscar un nou soci o emprar a algú amb habilitats en eixe camp.
Per a realitzar esta tasca és molt útil dibuixar un organigrama per a posar de manifest les distintes responsabilitats existents en l'empresa. Ací caldrà assignar un responsable a cada funció (si bé es poden assignar diversos responsables, esta pareix la millor manera de, en el fons, no assignar cap).

Personal

Cal indicar quin personal serà necessari per a operar l'empresa i com es va a aconseguir. Cal decidir que polítiques de reclutament es van a seguir, de formació, de promoció, d'incentius, etc.
És important conéixer els aspectes legals de la contractació de treballadors i les càrregues socials que açò implica. En tot moment ha de procurar-se la màxima flexibilitat per a anar adaptant l'empresa al seu propi ritme de creixement.

Assessors externs

Si es detecta la necessitat comptar amb el consell d'experts externs, ha de quedar açò reflectit en el pla indicant la relació que estos experts tindran respecte a l'empresa: consultors, membres del consell, etc.

Amunt

Pla de Posada En Marxa

Objectiu

L'objectiu del Pla de Posada En Marxa és descriure quins passos es van a donar, en quina orde i en quines dates, per a posar en marxa el nou negoci.

Contingut

En esta secció s'enumeren tots els passos previs a la posada en marxa oficial de l'empresa. És ací on es descriuen els tràmits legals previs a l'obertura del negoci, les compres i gastos de constitució, etc.

Estudis i desenrotllaments previs

Pot ser convenient abans de posar en marxa l'empresa realitzar algun estudi específic (p.E. del mercat) o realitzar algun desenrotllament tècnic previ. Estos processos han d'estar descrits indicant el que s'espera d'ells i les accions a prendre en funció dels resultats obtinguts, inclús decidint avortar la creació de l'empresa.

Obtenció de subvencions

Si es necessita alguna classe de subvenció o ajuda pública per a portar avant el projecte, també convé tindre-ho molt en compte i, sobretot, preveure aquelles accions que es prendran en el cas de problemes en l'obtenció de les ajudes.

Tràmits de constitució

Constituir una societat de caràcter mercantil comporta un procés legal en molts casos laboriós i molest per a l'emprenedor. S'han de tindre clars els passos que cal donar perquè ometre algun d'ells pot fer que l'emprenedor es trobe amb problemes legals una vegada l'empresa estiga ja en marxa.

Igual que per a triar la forma social, és convenient consultar amb algun expert quins són els tràmits per a constituir la societat que s'ha decidit crear. Resulta pràctic anotar tots els passos a donar per a seguir-los de forma sistemàtica.

Açò també permetrà conéixer els gastos de constitució de la societat que, segons la forma legal triada, poden ser importants (o com a mínim, podrien haver-se dedicat a altres labors) i els gastos legals que comporta la mateixa societat (taxes, impostos, etc.) així com les obligacions formals a què estarà sotmesa (registre mercantil, hisenda pública, etc.)

Amunt

Pla de Contingència

Objectiu

L'objectiu del Pla de Contingència és preveure una eixida raonable en cas de produir-se alguna situació que faça inviable el projecte.

Contingut

En tot Pla d'Empresa no hauria de faltar una anàlisi de les possibles situacions que poden produir-se en l'empresa i que posen en perill la seua supervivència. En este cas és bo tindre previst que es va a fer amb els actius de l'empresa.

A vegades, simplement, els emprenedors acorden que si no s'aconseguixen uns objectius determinats en un cert període de temps, el més sensat és desinvertir del projecte i dedicar-se a altres activitats. Estes solucions han d'estar previstes per a no agreujar més la situació en moments difícils.

Eixida de socis

Una situació, que es dóna en la majoria de les empreses que comencen amb diversos socis, és que prompte o tard algun d'ells abandonarà el projecte per les raons que siga. Altres vegades, senzillament, l'inversor professional que va entrar en el projecte ha complit amb els seus objectius i vol liquidar la seua participació en l'empresa. Haver determinat amb anterioritat com resoldre estes qüestions estalviarà molt de temps i energies a totes les parts implicades.

Liquidació

Hi ha una possibilitat, xicoteta si es vol, que la nova empresa no tinga èxit. Serà molt pràctic decidir per endavant baix que condicions es va a liquidar una empresa. A més, si les inversions inicials han sigut quantioses, cal tindre previst un mecanisme de liquidació per a recuperar la major part dels diners invertits.

A més, és probable que els socis hagen avalat els crèdits de l'empresa amb la seua responsabilitat personal i, si els resultats han sigut francament roïns, el pes dels deutes recaurà sobre el seu patrimoni personal. Una anàlisi d'estes situacions no sobra al realitzar un Pla d'Empresa.

962655886
Avenida Doctor Fleming, s/n
46520 - Sagunto/Sagunt
(Valencia)