I.Què és una marca? Per a què serveix?
II. Diferències amb altres signes distintius. El nom comercial
III. Què pot ser marca?
IV. Què s'ha de fer abans de sol·licitar la marca?
V. Cerca d'antecedents registrals
VI. Qui pot sol·licitar el registre?
VII. On presentar les sol·licituds?
VIII. Tramitació de la sol·licitud
IX. Abast i Duració de la protecció
X. Obligacions del titular
Annex: Llista de classes de pruductos i Serveis
La marca és el signe que distingeix en el mercat els productes o serveis d'una empresa, ja siga aquesta de carà cter individual o social.
La marca és un signe distintiu. La seua funció és la de diferenciar i individualitzar en el mercat uns productes o serveis d'altres productes o serveis idèntics o similars, aixà com identificar el seu origen empresarial i, en una certa manera, ser un indicador de qualitat i un mitjà de promoció de vendes.
La marca és, doncs, el signe distintiu usat per l'empresari per a diferenciar en el mercat els seus productes o serveis dels productes o serveis dels competidors.
El nom comercial és el signe o denominació que identifica a una empresa en el trà fic mercantil i que serveix per a distingir-la de les altres empreses que desenvolupen activitats idèntiques o similars.
El nom comercial, per tant, distingeix a l'empresa que fabrica o comercialitza els productes o presta els serveis. La marca, en canvi, distingeix els productes o serveis que fabrica, comercialitza o presta aquesta empresa. AixÃ, un fabricant de pantalons registraria com a nom comercial el que utilitze en les seues activitats empresarials de fabricant, aixà per exemple, en les seues relacions amb proveïdors, clients, etc.
El signe o nom amb què comercialitze aqueixos pantalons serà la marca del producte.
En l'anterior legislació existia com a signe distintiu enregistrable el rètol d'establiment, que era el signe o denominació amb què es distingia el local de negoci. La vigent Llei de Marques no contempla aquesta modalitat de signe distintiu, perquè el titular d'una marca o nom comercial està facultat per a utilitzar aquests signes en el frontispici del seu local de negoci o establiment, per la qual cosa és innecessà ria la pervivència d'aquesta modalitat de signe distintiu.
Al costat de la marca pròpiament dita o marca individual, la Llei regula la marca col·lectiva i la marca de garantia. La marca col·lectiva és aquella que serveix per a distingir en el mercat els productes o serveis dels membres d'una associació de fabricants, comerciants o prestadors de serveis. El titular d'aquesta marca és aquesta associació.
La marca de garantia és aquella que garanteix o certifica que els productes o serveis al fet que s'aplica compleixen uns requisits comuns, especialment, pel que concerneix la seua qualitat, components, origen geogrà fic, condicions tècniques, manera d'elaboració del producte, etc. Aquesta marca no pot ser utilitzada pel seu titular, sinó per tercers a qui el mateix autoritze, després de controlar i avaluar que els productes o serveis d'aquest tercer compleixen els requisits que aquesta marca garanteix o certifica.
Tant la marca col·lectiva com la de garantia exigeixen per a ser registrades que s'acompanye amb la sol·licitud de registre del corresponent reglament d'ús.
Segons l'article 4.1 de la Llei de Marques: 's'entén per marca tot signe susceptible de representació grà fica que servisca per a distingir en el mercat productes o serveis d'una empresa dels d'unes altres'.
Poden especialment ser marca: les paraules i combinacions de paraules:
Aquesta enumeració és enunciativa, no limitativa.
TIPUS DE MARCA:
A. ELECCIÓ DE LA MARCA
A l'hora de seleccionar una marca l'empresari o productor ha d'adoptar un signe no sols và lid, sinó idoni com a mitjà per a promoure la venda dels seus productes o la contractació dels seus serveis.
Des del punt de vista comercial la marca ha de ser:
B. PROHIBICIONS LEGALS DE REGISTRE
Com el registre de la marca confereix al seu titular el dret a utilitzar-la en exclusiva en el trà fic mercantil, el signe ha de complir una sèrie de requisits de validesa i registrabilidad, per la qual cosa la Llei de Marques (arts. 5, 6, 7, 8, 9 i 10) estableix una sèrie de prohibicions:
1. ABSOLUTES.- No poden registrar-se com a marca:
1.1 Els signes no susceptibles de representació grà fica. Per exemple, els signes tà ctils, gustatius, olfactoris i sonors quan no puguen ser representats grà ficament.
1.2 Els signes genèrics i especÃfics quan constituïsquen la designació del gènere o espècie dels productes o serveis a què es destine la marca i els signes compostos exclusivament per esments o indicacions que en el comerç o en el llenguatge corrent hagen arribat a constituir la denominació necessà ria o usual del producte o servei de què es tracte.
1.3 Els signes descriptius, compostos exclusivament per signes que servisquen o puguen servir en el comerç per a designar la qualitat, la quantitat, la destinació, el valor, el lloc d'origen, l'època de producció o altres caracterÃstiques dels productes o serveis.
1.4 Les formes tridimensionals que vinguen imposades per la naturalesa del propi producte o que produïsquen un resultat tècnic o que donen un valor essencial al producte.
1.5 Els que siguen contraris a la Llei, a l'ordre públic o als bons costums.
1.6 Els que puguen induir al públic a error
1.7 Els signes que reproduïsquen o imiten els escuts, banderes i emblemes municipals, provincials, de les Comunitats Autònomes, de l'Estat espanyol i d'altres Estats llevat que medie la deguda autorització.
1.8 Els signes que incloguen insÃgnies, emblemes o escuts diferents dels relacionats en apartat anterior i que siguen d'interés públic, llevat que existisca autorització.
2. RELATIVES.- El signe adoptat com a marca ha d'estar disponible. No podrà registrar-se com a marca un signe que siga idèntic o semblant a una marca, nomene comercial o rètol d'establiment anteriorment sol·licitats o registrats, quan aquest signe se sol·licite per a productes, serveis o activitats idèntics o semblants als protegits per aquests signes anteriors i existisca entre ells un risc de confusió en el públic consumidor.
Quan el signe adoptat siga idèntic o semblant a una marca –o nom comercial- notòria o canviada de nom, l'accés a registre d'aquest signe també està prohibit respecte de productes, serveis o activitats diferents dels protegits per aquesta marca notòria o canviada de nom, si això pot implicar un aprofitament indegut de la mateixa o un menyscapte en el seu carà cter distintiu, notorietat o renom.
El signe adoptat tampoc podrà ser registrat, sense la deguda autorització, quan:
Una vegada triada la marca convé sol·licitar en l'Oficina Espanyola de Patents i Marques un informe de cerca per a assegurar-se que el signe està lliure. Aquest informe de cerca té un preu variable per consulta d'identitat o semblança en cadascuna de les classes, que ha de consultar en el Servei d'Informació. Aquest informe només versarà sobre prohibicions absolutes i marques, noms comercials i rètols d'establiment inscrits en l'OEPM.
Qualsevol persona fÃsica o jurÃdica. Pot actuar bé directament, bé mitjançant agent de la propietat industrial o representant degudament autoritzat. Els no residents en un Estat membre de la Unió Europea hauran d'actuar, en tot cas, mitjançant Agent de la Propietat Industrial.
Els residents en un Estat de la Unió Europea que actuen per si mateixos, hauran de designar una adreça postal a Espanya a l'efecte de notificacions o, en lloc d'ella, indicar que les notificacions els siguen dirigides per correu electrònic o per qualsevol altre mitjà tècnic de comunicació de què dispose l'OEPM.
La Llei 17/2001, de 7 de desembre, de Marques preveu un règim general i un règim transitori fins que les Comunitats Autònomes inicien formalment les seues activitats
registrals:
A. Règim general:
1.- El sol·licitant podrà presentar les seues sol·licituds de registre de marques, a la seua lliure elecció, davant els òrgans competents de les següents Comunitats Autònomes:
2.- Els sol·licitants domiciliats a Ceuta i Melilla i els no domiciliats a Espanya presentaran les seues sol·licituds davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, llevat que desitgen (i puguen) acollir-se a algun dels punts de connexió indicats en l'apartat 1 anterior.
3.- Altres llocs on poden presentar-se les sol·licituds.
Els sol·licitants podran també presentar les seues sol·licituds en els llocs que a continuació s'indiquen, però dirigides a l'òrgan que resulte competent, d'acord amb l'indicat anteriorment en els números 1 i 2:
Oficines de Correus. En sobre obert, per correu certificat i amb justificant de recepció.
En els llocs previstos en l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim JurÃdic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (com, per exemple, Delegacions i Subdelegacions de Govern, Ã?rees d'indústria i Energia). Ha de tindre's en compte que, en aquests casos, la data de presentació de la sol·licitud de registre serà la de recepció de la mateixa per l'òrgan competent al qual va dirigida, i no la del depòsit de la sol·licitud en algun dels llocs contemplats en l'article 38.4 abans citat.
B. Règim transitori:
Mentre les diferents Comunitats Autònomes inicien les activitats registrals que els confereix la nova Llei de Marques, les sol·licituds de registre es presentaran directament davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques o en els llocs indicats en el punt 3 de l'apartat A anterior, dirigides a aquesta Oficina Espanyola de Patents i Marques.
Cada Comunitat Autònoma haurà de publicar en els seus corresponents Butlletins Oficials el dia d'inici d'activitats registrals i l'òrgan competent per a rebre les sol·licituds.
La sol·licitud de registre també pot presentar-se electrònicament, emplenant en lÃnia el corresponent formulari electrònic. Aquest sistema comporta una reducció de les taxes de sol·licitud del 15%. Per a ampliar informació pot consultar-se la pà gina web de l'OEPM (trà mits en lÃnia).
En cas de dubte sobre el lloc de presentació de les sol·licituds de registre, consultar personal o telefònicament al Servei d'Informació General (tel.: 902.157.530 )
A.- PRESENTACIÓ.- A la sol·licitud presentada se li atorga dia, hora i minut, de presentació i un número que identificarà l'expedient i no serà mai modificat. Les dades mÃnimes per a obtindre una data de presentació són els següents:
Aquestes dades mÃnimes hauran de ser emplenats en els impresos oficials que a tal fi existeixen en l'Oficina i que també poden obtindre's a través d'INTERNET, en l'adreça www.oepm.es. La sol·licitud s'haurà d'acompanyar de:
B.- EXAMEN DE FORMA.- Rebuda la sol·licitud, l'òrgan competent examinarà si la mateixa conté les dades mÃnimes per a obtindre una data de presentació; si s'ha presentat en els formularis corresponents i aquests han sigut degudament emplenats; i si el sol·licitant està legitimat per a ser titular d'una marca espanyola.
En el cas que existisca algun defecte en la documentació presentada, es comunicaran aquests al sol·licitant perquè els esmene en el termini d'un mes (dos mesos per als domiciliats a l'estranger, si el defecte observat es refereix a les dades mÃnimes per a obtindre una data de presentació).
C.- REMISSIÓ DE LA SOL·LICITUD A l'OEPM.- Si de l'examen de forma abans efectuat, l'òrgan competent no observara cap defecte en la sol·licitud o aquests hagueren sigut esmenats pel sol·licitant després de la notificació d'aquests, la sol·licitud serà remesa, amb tot l'actuat a l'OEPM quan l'òrgan competent per a efectuar l'examen de forma fora una Comunitat Autònoma.
En el cas que els defectes no hagueren sigut esmenats o no s'haguera contestat a la notificació d'aquests, la sol·licitud es tindrà per desistida. Si els defectes no esmenats només afectaren una part de la sol·licitud, es podrà tindre per desistida parcialment la sol·licitud. En aquest cas, la sol·licitud no es remetrà a l'OEPM, sinó fins que l'acord de desistiment parcial fora ferm (no recorregut).
D.- EXAMEN DE LICITUD.- Una vegada superat l'examen de forma, l'OEPM controlarà si la sol·licitud presentada és contrà ria a l'ordre públic o als bons costums. Aquest examen de licitud podrà efectuar-se conjuntament amb l'examen de forma, quan siga l'OEPM l'òrgan competent per no haver iniciat encara les seues competències registrals la corresponent Comunitat Autònoma. Si l'OEPM observara algun defecte de licitud el comunicarà al sol·licitant perquè en el termini d'un mes al·legue el que considere oportú. Si no se supera aquest examen la sol·licitud serà denegada.
E.- PUBLICACIÓ DE LA SOL·LICITUD I NOTIFICACIÓ D'AQUESTA Als TITULARS DE DRETS ANTERIORS.- Si l'examen de licitud és superat, la sol·licitud es publicarà en el Butlletà Oficial de la Propietat Industrial per un termini de dos mesos, (el B.O.P.I. té periodicitat quinzenal, apareixent els dies 1 i 16 de cada mes), perquè tota persona que es considere perjudicada puga presentar escrit d'oposició a la
concessió de la marca sol·licitada.
L'OEPM abans d'ordenar la publicació de la sol·licitud comprovarà si la mateixa pot afectar els drets de titulars registrals de marques, noms comercials o rètols d'establiment ja registrats o anteriorment sol·licitats, comunicant a aquests titulars la pròxima publicació de la sol·licitud presentada per si desitjaren formular oposició al registre d'aquesta.
F.- EXAMEN DE FONS.- Transcorregut el termini de presentació d'oposicions s'examina la sol·licitud per a comprovar si incideix en alguna de les prohibicions absolutes que anteriorment s'han assenyalat (art. 5.1 de la Llei de Marques) i si la mateixa consisteix en el nom, cognom, pseudònim, imatge o qualsevol altre signe que per a la generalitat del públic identifique a una persona diferent del sol·licitant (art. 9.1.b). En el cas que s'haguera presentat alguna oposició o la marca sol·licitada incorreguera en alguna de les citades prohibicions, se suspén la tramitació, notificant les objeccions i oposicions presentades al sol·licitant perquè formule les al·legacions i aportació els documents que considere oportuns en el termini d'un mes comptat a partir de la publicació del suspens en el B.O.P.I.. El sol·licitant pot modificar la marca en el sentit de limitar els productes o serveis o suprimir del conjunt l'element causant de l'objecció, sempre que tal modificació no altere substancialment la marca tal com va ser sol·licitada.
G.- CONCESSIÓ- DENEGACIÓ.- Si la marca sol·licitada no incorre en cap prohibició i si contra aquesta no s'han presentat oposicions, l'OEPM procedeix a la concessió de la marca. Aixà mateix, transcorregut el termini fixat per a la contestació al suspens, hi haja o no contestat el sol·licitant, es concedirà o denegarà totalment o parcialment el registre, segons siga procedent. Aquesta resolució, que es comunicarà al sol·licitant, no posa fi a la via administrativa i pot ser recorreguda en alçada en el termini d'un mes a partir de la seua publicació en el B.O.P.I., sent aquest recurs previ i obligatori per a acudir a la via contenciosa.
Si la marca haguera resultat concedida, el seu titular haurà de retirar el tÃtol registre de la mateixa i no estarà obligat al pagament de cap taxa, fins que haguera de renovar el registre d'aquesta, transcorreguts 10 anys des de la seua data de sol·licitud.
H.- DURACIÓ DE LA TRAMITACIÓ.- D'acord amb la Llei de Marques (Disposició addicional cinquena) el termini mà xim de què disposa l'OEPM per a resoldre una sol·licitud de marca és de:
Â
La marca es concedeix per deu anys des de la data de sol·licitud i pot renovar-se indefinidament per perÃodes successius de deu anys.
La protecció obtinguda amb el registre de la marca s'estén a tot el territori nacional. També és possible obtindre una protecció internacional de la marca
Per a mantindre en vigor el registre de la marca el titular ha de complir les següents obligacions:
CLASIFICACION DE NIÇA ( 9a Edició 2007)
PRODUCTES
CLASSE 1
Productes quÃmics destinats a la indústria, ciència, fotografia, aixà com ala agricultura, horticultura i silvicultura; resines artificials en estat brut, matèries plà stiques en estat brut; adob per a les terres; composicions extintores; preparacions per al tremp i soldadura de metalls; productes quÃmics destinats a conservar els aliments; matèries curtientes; adhesius (coles) destinats a la indústria.
CLASSE 2
Colors, vernissos, laques; preservatius contra el rovell i la deterioració de la fusta; matèries tintóreas; mordents; resines naturals en estat brut; metalls en fulles i en pols per a pintors, decoradors, impressors i artistes.
CLASSE 3
Preparacions per a blanquejar i altres substà ncies per a la bugada; preparacions per a netejar, polir, desgreixar i raspar; sabons; perfumeria, olis essencials, cosmètics, locions per al cabell; dentifricis.
CLASSE 4
Olis i greixos industrials; lubrificants; productes per a absorbir, regar i concentrar la pols; combustibles (incloent gasolines per a motors) i matèries d'enllumenat; bugies i metxes per a l'enllumenat.
CLASSE 5
Productes farmacèutics i veterinaris; productes higiènics per a la medicina; substà ncies dietètiques per a ús mèdic, aliments per a bebés; emplastos, material per a apòsits; material per a empastar les dents i per a empremtes dentals; desinfectants; productes per a la destrucció d'animals nocius; fungicides, herbicides.
CLASSE 6
metalls comuns i els seus aliatges; materials de construcció metà l·lics; construccions transportables metà l·liques; materials metà l·lics per a vies fèrries; cables i fils metà l·lics no elèctrics; serralleria i ferreteria metà l·lica; tubs metà l·lics; caixes de cabals; productes metà l·lics no compresos en altres classes; minerals.
CLASSE 7
Mà quines i mà quines eines; motors (excepte motors per a vehicles terrestres); acoblaments i òrgans de transmissió (excepte aquells per a vehicles terrestres); instruments agrÃcoles que no siguen manuals; incubadores d'ous.
CLASSE 8
Eines i instruments de mà impulsats manualment; ganiveteria, forquetes i culleres, armes blanques; maquinetes d'afaitar.
CLASSE 9
Aparells i instruments cientÃfics, nà utics, geodèsics, fotogrà fics, cinematogrà fics, òptics, de pesar, de mesura, de senyalització, de control (inspecció), de socors (salvament) i d'ensenyament; aparells i instruments per a la conducció, distribució, transformació, acumulació, regulació o control de l'electricitat; aparells per al registre, transmissió, reproducció del so o imatges; suports de registre magnètics, discos acústics; distribuïdors automà tics i mecanismes per a aparells de previ pagament; caixes registradores, mà quines calculadores, equips per al tractament de la informació i ordinadors; extintors.
CLASSE 10
Aparells i instruments quirúrgics, mèdics, dentals i veterinaris, membres, ulls i dents artificials; articles ortopèdics; material de sutura.
CLASSE 11
Aparells d'enllumenat, de calefacció, de producció de vapor, de cocció, de refrigeració, d'assecat, de ventilació, de distribució d'aigua i instal·lacions sanità ries.
CLASSE 12
Vehicles; aparells de locomoció terrestre, aèria o aquà tica.
CLASSE 13
Armes de foc; municions i projectils; explosius; focs d'artifici.
CLASSE 14
metalls preciosos i els seus aliatges i articles d'aquestes matèries o de xapat no compresos en altres classes; joieria, bijuteria, pedres precioses; rellotgeria i instruments cronomètrics.
CLASSE 15
Instruments de música.
CLASSE 16
Paper, cartó i articles d'aquestes matèries no compresos en altres classes; productes d'impremta; articles d'enquadernació; fotografies; papereria; adhesius (coles) per a la papereria o la casa; material per a artistes; pinzells; mà quines d'escriure i articles d'oficina (excepte mobles); material d'instrucció o d'ensenyament (excepte aparells); matèries plà stiques per a embalatge (no compreses en altres classes); carà cters d'impremta; clixés.
CLASSE 17
Cautxú, gutapercha, goma, amiant, mica i productes d'aquestes matèries no compresos en altres classes; productes en matèries plà stiques semielaborades; matèries que serveixen per a calafatejar, tancar amb estopa i aïllar; tubs flexibles no metà l·lics.
CLASSE 18
Cuir i imitacions de cuir, productes d'aquestes matèries no compresos en altres classes; pells d'animals; baguls i maletes; paraigua, ombrel·les i bastons; assots i guarnicionerÃa.
CLASSE 19
Materials de construcció no metà l·lics; tubs rÃgids no metà l·lics per a la construcció; asfalte peix i betum; construccions transportables no metà l·liques; monuments no metà l·lics.
CLASSE 20
Mobles, espills, marcs; productes, no compresos en altres classes de fusta, suro, canya, jonc, vÃmet, banya, os ambre, nacre, espuma de mar, succedanis de totes aquestes matèries o de matèries plà stiques.
CLASSE 21
Utensilis i recipients per al parament i la cuina (que no siguen de metalls preciosos ni xapats); pintes i esponges; raspalls (amb excepció dels pinzells); materials per a la fabricació de raspalls; material de neteja; encenall de ferro; vidre en brut o semielaborat (amb excepció del vidre de construcció); cristalleria, porcellana i pisa, no compreses en altres classes.
CLASSE 22
Entenimentades, bramantes, xarxes, tendes de campanya, tendals, veles, sacs (no compresos en altres classes); matèries de farciment (amb excepció del cautxú o matèries plà stiques); matèries tèxtils fibroses en brut.
CLASSE 23
Fils per a ús tèxtil.
CLASSE 24
Teixits i productes tèxtils no compresos en altres classes; roba de llit i de taula.
CLASSE 25
Vestits, calçats, sombrererÃa.
CLASSE 26
Puntes i brodats, cintes i llaços; botons, claudà tors i ullets, agulles i agulles; flors artificials.
CLASSE 27
Catifes, peluts, estores, linòleum i altres revestiments de sòls; tapisseries murals que no siguen de matèries tèxtils.
CLASSE 28
Jocs, joguets; articles de gimnà stica i esport no compresos en altres classes; decoracions per a arbres de Nadal.
CLASSE 29
Carn, peix, ocells i caça; extractes de carn; fruites i llegums en conserva, seques i cuites; gelees, melmelades, compotes; ous, llet i productes lactis; olis i greixos comestibles.
CLASSE 30
Café, et, cacau, sucre, arròs, tapioca, sagú, succedanis del café; farines i preparacions fetes de cereals, pa, pastisseria i confiteria, gelats comestibles; mel, xarop de melassa; llevat, pólvores per a esponjar; sal, mostassa; vinagre, salses (condiments); espècies; gel.
CLASSE 31
Productes agrÃcoles, hortÃcoles, forestals i grans, no compresos en altres classes; animals vius; fruites i llegums frescos; llavors, plantes i flors naturals; aliments per als animals; malta.
CLASSE 32
Cerveses; aigües minerals i gasoses i altres begudes no alcohòliques; begudes i sucs de fruites; xarops i altres preparacions per a fer begudes.
CLASSE 33
Begudes alcohòliques (amb excepció de cerveses).
CLASSE 34
Tabac; articles per a fumadors; mistos.
SERVEIS
CLASSE 35
Publicitat; gestió de negocis comercials; administració comercial; treballs d'oficina.
CLASSE 36
Segurs; negocis financers; negocis monetaris; negocis immobiliaris
CLASSE 37
Construcció; reparació; serveis d'instal·lació.
CLASSE 38
Telecomunicacions.
CLASSE 39
Transport; embalatge i magatzematge de mercaderies; organització de viatges.
CLASSE 40
Tractament de materials.
CLASSE 41
Educació; formació; esplai; activitats esportives i culturals.
CLASSE 42
Serveis cientÃfics i tecnològics aixà com serveis d'investigació i disseny relatius a ells; serveis d'anà lisis i d'investigació industrial; disseny i desenvolupament d'ordinadors i programari.
CLASSE 43
Serveis de restauració (alimentació); hostalatge temporal.
CLASSE 44
Serveis mèdics; serveis veterinaris; cures d'higiene i de bellesa per a persones o animals; serveis d'agricultura, horticultura i silvicultura.
CLASSE 45
Serveis jurÃdics; serveis de seguretat per a la protecció de béns i de persones; serveis personals i socials prestats per tercers destinats a satisfer necessitats individuals.
La marca comercial (83