A continuació es relacionen 15 dels errors més freqüents en els que solen incórrer els emprenedors/a l'afrontar la planificació i desenrotllament del seu projecte empresarial.

Tot aquell que treballe habitualment amb emprenedors/s'haurà detectat moltes vegades, des de les primeres entrevistes, la propensió a incórrer en els mateixos per part del promotor/a. La majoria d'ells són susceptibles d'evitar-se a l'hora d'elaborar un Pla de Viabilitat i les consideracions que es realitzen poden ser útils a l'hora d'oferir arguments i raons en el procés d'assessorar i/o orientar a l'emprenedor/a l'hora de crear un negoci.

1. Fixar-se en els errors que altres ja han comés

1. No es tracta d'imitar-los o copiar-los, es tracta només de no entropessar amb la mateixa pedra

2. No admetre els errors

1. Sempre és difícil admetre que es va cometre un error.
2. Els errors servixen per a aprendre sempre que es comence per admetre'ls per a així poder prendre les mesures correctives a temps.

3. No treballar en equip.

1. Un dels errors més comuns és que l'emprenedor està tan enamorat del seu projecte que creu que ell només pot dur-lo a terme.
2. La humilitat quant als coneixements és un component essencial en la personalitat d'un emprenedor: Conèixer les limitacions i recórrer a l'assessorament d'experts farà que els problemes es resolguen abans que siga massa tard.
3. No té més èxit qui té més coneixements, sinó qui coneix les seues limitacions, perquè buscarà a un altre que es faça càrrec del que no domina.
4. Temor de preguntar: aprendre a demanar ajuda.
5. Moltes vegades l'emprenedor es tanca en si mateix i no pot veure el que té davant dels seus ulls, ací és quan necessita les opinions d'altres que li facen veure la realitat, o almenys les seues perspectives.

4. Confondre una idea original amb una oportunitat de negoci

1. Una idea no és un producte i una idea no és una empresa. Es pot tindre una idea molt brillant però que no tinga aplicació pràctica en el mercat.
2. No sols importen les idees en si mateixes, sinó el portar-les a termini de forma reeixida: una idea pot tindre uns quants camins per a executar-la, així que cal analitzar el que ja existix en el mercat i buscar diferenciar-nos.
3. Tindre una idea i portar-la a la pràctica són qüestions molt diferents.
4. Totes les idees innovadores, encara que funcionen en alguns casos, sempre representen un risc. La competència hui en dia és feroç i seria un error i una pèrdua d'esforç pensar que amb una xicoteta innovació en alguna cosa que ja existix podria guanyar i sobreviure en el mercat.

5. Enfocament equivocat en els productes

1. Si l'emprenedor no troba cap raó perquè els compradors es canvien al seu producte, el millor és que no es fique en el negoci.
2. Només cal vendre el que els clients i el mercat estan disposats a adquirir.
3. No es pot creure que el producte es vendrà només: no basta de tindre un bon producte, si bé açò afavorirà les vendes, és necessari realitzar una estratègia de màrqueting per a donar-lo a conèixer i vendre'l sobretot en aquells productes més innovadors que el client no coneix.
4. Si el producte o servici són bons, prompte hi haurà competidors disposats a imitar-te o superar-te.
5. A l'hora de desenrotllar l'activitat hi ha molts emprenedors que es dirigixen abans al producte que al mercat i no cal oblidar que el mercat és completament canviant i hi ha una rotació enorme de productes. Si l'emprenedor se centra, en el producte i no esta preparat per als canvis que es produïxen en el mercat es corre el reg de fracassar per falta d'adaptació.

6. Excessiu nivell de risc

1. Contrari al que es pensa, els grans empresaris no tenen tendència a prendre riscos considerables. Ells no temen als riscos que poden controlar, però mai estarien disposats a apostar tot.

7. El malbaratament inicial

1. Una empresa que comença amb equips i mobles elegants, el millor en infraestructura i sous elevats, està abocada a mitjà termini a passar dificultats financeres.
2. Els empresaris més reeixits han aprés que la falta de liquiditat pot ser el tancament, per això són molt previnguts a l'hora de gastar els diners i van augmentant els seus costos a mesura que l'empresa va progressant.
3. Al principi cal ser més modest.
4. Això no implica que calga ser agarrat a l'hora d'invertir. No cal infradimensionar el negoci. Les planificació de les inversions actuals s'ha de realitzar tenint en compte la futura expansió del negoci: Unes inversions que limiten el creixement exigiran en el futur d'excessives reinversions.

8. Capital insuficient

1. Hi ha emprenedors que pensen que es pot començar un negoci amb un capital per davall del que és necessari, confiant en els futurs guanys.
2. En el 90 % dels casos, les vendes no aconseguixen presentar el marge de guany esperat. És recomanable començar amb més capital de què es creu es va a necessitar.
3. La falta de liquiditat en els primers mesos d'activitat del negoci és, desgraciadament, una realitat a què s'enfronten la majoria dels promotors d'un nou negoci. La raó esta en una mala planificació dels ingressos i gastos inicials per un excés d'optimisme.

9. Massa costos fixos

1. Cal reduir al màxim els gastos fixos. És millor llogar, no comprar, hi ha opcions interessants com el rènting i el lísing. Només cal contracta personal per a les activitats necessàries, per a la resta podem utilitzar el "outsourcing"...
2. Sovint el negoci que passa per dificultats financeres no té problemes de facturació sinó d'uns elevats costos d'estructura que afecten el marge d'explotació obtingut.

10. Dependre de les subvencions

1. Cal quadrar les xifres sense tindre en compte les subvencions. Si després vénen molt millor, però no cal dependre d'elles.

11. Errors en l'elecció dels socis

1. És millor estar encara que mal acompanyat.
2. Quan la química falla entre els socis, el resultat final és el tancament del negoci o en el millor dels casos la venda d'una de les parts.
3. Hi ha coses que mai descobrixes fins que no treballes amb el teu soci. I dóna igual que es tracte d'una persona a qui coneixes des de fa anys; inclús si es tracta d'un familiar o un amic.
4. La idea que són millors i més equitatives les societats en què els socis tenen la mateixa participació és revaluada, i al contrari, es considera una trampa: la societat no té un líder.
5. Hi ha experts que consideren que l'òptim és tindre tres parts perquè quan no hi ha unanimitat en una cosa, sempre hi ha un que posa pau.

12. Fixar preus inadequats

1. La majoria dels emprenedors confessa que tenen series dificultats per a posar un preu als seus productes. A vegades per desconeixement de la relació qualitat-preu de la competència, i molt més sovint, per cert complex d'inferioritat, quan es comença, molts acaben posant un preu massa baix.
2. Una empresa comença malament quan la seua premissa de vendes consistix a oferir preus més baixos que els de la competència.
3. El millor és fixar els preus d'acord amb el mercat sense sobrevalorar els competidors.

13. Coneixement

1. Sobre este tema es podria escriure tot un llibre, ja que els errors en la investigació del mercat són causes segures del fracàs.
2. És fonamental conèixer el mercat en què vol introduir el seu establiment: grandària, públic objectiu, competència, quota de mercat....
3. Moltes vegades l'emprenedor ja ha treballat diversos anys en el sector però moltes vegades té un coneixement parcial del negoci derivat del lloc exercit en el dia a dia, però no tenen una visió global del mercat: no basta de ser un bon obrer per a triomfar com a constructor.

14. No fer un pla de viabilitat

1. No tindre ni idea dels nombres de la meua empresa .
2. El problema per als emprenedors novells és que fer un pla d'empresa els resulta massa complicat i al final decidixen botar-se el tràmit

15. No fer un bon pla de viabilitat

1. No saber interpretar els nombres del projecte.
2. Una projecció és només una estimació de la realitat, per la qual cosa quants més factors considerem al realitzar-la, serà menys susceptible d'errors.
3. Utilitzar dades no realistes, no és mentir a ningú, és mentir-se a si mateix.
4. Un plantejament defectuós no pot rescatar-se amb una bona redacció, però un bon concepte sí que pot destruir-se si la seua redacció no ho comunica en forma apropiada.