Factors de decisió a l'hora d'escollir una forma jurídica

Quan una persona decideix introduir-se al món empresarial, ha d'adoptar una de les formes previstes legalment. Per tant, l'elecció de la forma jurídica és, sens dubte, un dels primers passos a fer dins del procés de creació d'una empresa. Abans danalitzar les diferents formes existents, cal determinar els factors que determinen lelecció de la forma jurídica de lempresa. Resumint, podem assenyalar els següents:

 

1 .Tipus dactivitat a exercir.

L'activitat a què es dedicarà l'empresa pot condicionar l'elecció de la seva forma jurídica, ja que, encara que es tracta d'excepcions a la regla general de llibertat d'elecció, hi ha casos en què la normativa aplicable respecte a aquesta activitat estableix una forma jurídica concreta. En altres casos, si s?opta per una franquícia, el franquiciador pot ?exigir? alguna forma jurídica específica. Normalment Societat Limitada. D'altra banda, l'exercici de determinades activitats potencialment més arriscades pot aconsellar adoptar formes d'empresa que limitin la responsabilitat dels promotors/es (SL, SA, Cooperativa?)

2. Els promotors: nombre de persones que participin al projecte empresarial.

Si només hi ha un soci promotor:

• Empresari individual
• Societat Limitada Unipersonal (SLU)

A partir de 2 socis promotors és necessari constituir una societat, ja sigui amb personalitat jurídica o sense, tenint en compte que existeixen determinades formes jurídiques que per a la seva constitució exigeixen un nombre determinat de socis:

• Societat Civil : mínim 2
• Societat Limitada: mínim 1
• Societat Anònima: mínim 1
• Cooperatives de Treball Associat: mínim 2 socis/es treballadors/es
• Societats laborals: mínim 2 socis/es de treball i 1 de capita

3 .Responsabilitat dels/de les promotors/es

Aquest és un aspecte important a tenir en compte, ja que el criteri bàsic que s'ha de plantejar la persona emprenedora és el de si vol o no limitar la seva responsabilitat davant de tercers, pels deutes i responsabilitats que contragui l'empresa. Per això, en funció del grau de responsabilitat que el promotor o promotors estiguin disposats a assumir al projecte, s'optarà per una o altra forma jurídica. En aquest sentit, la responsabilitat pot:

• Estar limitada al capital aportat (societats anònimes, de responsabilitat limitada, cooperativa?)
• Ser il·limitada, (empresari individual, comunitat de béns, societat civil?) afectant tant el patrimoni empresarial com el personal quan el primer no és suficient per cobrir les obligacions assumides.

4. Necessitats econòmiques del projecte

Cal tenir clar de quants diners disposem, ja que segons sigui la forma jurídica que elegim haurem d'aportar més, menys capital o cap. Així cal tenir en compte que hi ha determinades formes jurídiques la regulació de les quals exigeix ​​tenir un capital mínim de 3.000 euros (per exemple la Cooperativa), que estarà totalment desemborsat en el moment de la constitució.

Per part seva la Societat Anònima, exigeix ​​un capital social mínim de 60.000 euros que haurà d'estar desemborsat en el moment de la constitució, almenys, en el 25% del valor nominal de cada acció. Altres formes jurídiques com pot ser l'empresa individual, la Comunitat de Béns o la Societat Civil no exigeixen un capital social mínim, ja que la responsabilitat és il·limitada

5 Complexitat/Requisits de constitució

Les formes societàries mercantils, malgrat les darreres novetats legals, són sempre de constitució molt més complexa. La quantitat de tràmits que s'han de fer a l'hora de constituir una societat mercantil davant de constituir una societat civil, comunitat de béns o empresari/ària individual, pot portar a inclinar la decisió per alguna d'aquestes darreres formes.

Si les circumstàncies o les preferències dels promotors apunten a una tramitació ràpida i sense grans complicacions burocràtiques, les possibilitats es redueixen a les fórmules sense personalitat jurídica (Empresari Individual, Comunitat de Béns, Societat Civil) ia les Societat Limitades en la seva versió telemàtica. No obstant això, el nombre més gran de tràmits i el cost més alt no haurien de fer prendre una decisió que a efectes de responsabilitat i des del punt de vista fiscal pot ser errònia, limitant alhora les possibilitats de creixement.

6. Aspectes fiscals de lempresa

La fiscalitat que el benefici empresarial haurà de suportar és un altre criteri que ha de guiar lelecció de la forma jurídica. En principi, no hi ha un règim fiscal més o menys avantatjós, sinó que depèn dels resultats econòmics reals o potencials del negoci.

Per això, caldrà estudiar detalladament els costos fiscals que l'empresa haurà de suportar, tenint en compte que les societats tributen a través de l'impost sobre societats, el tipus impositiu del qual és únic, i que els empresaris individuals ho fan a través de l'impost sobre la renda de les persones físiques, en què el tipus impositiu es va elevant segons que s'incrementen els beneficis. A més, els emprenedors que gestionin el seu projecte com a empresaris individuals hauran d'estudiar si els interessa més l'estimació directa o el sistema de mòduls (estimació objectiva). D'altra banda, hi ha formes bonificades fiscalment a través de l'impost de societats, com ara les societats cooperatives.

7. Treball dels socis a l'empresa/ Règim de Seguretat Social

Una altra qüestió que sol tenir-se en compte és la possibilitat del promotor de cotitzar al règim general, i no al d'autònoms. Però això depèn en realitat del tipus de societat i el percentatge de participació que es tingui, per la qual cosa s'ha de valorar cas per cas:

1. Si els/les socis/es constitueixen una societat laboral (limitada o anònima), el cotitzar en el règim general o en l'especial d'autònoms de la Seguretat Social, dependrà de la participació en el capital i la funció a exercir.

2. Els/les socis/es treballadors/es de les cooperatives de forma unànime poden triar entre el règim d'autònoms i el règim general

3. En els altres casos, per regla general, els/les socis/es treballadors/es hauran de cotitzar com a autònoms

4. En cas de societats de professionals els socis/es dels quals disposin d'una Mutualitat pròpia, aquests/es poden triar entre cotitzar la Seguretat Social o la seva Mútua Professional

8. Treballadors/es a contractar

Cal tenir en compte que determinades formes jurídiques limiten la contractació de treballadors de manera indefinida:

• En el cas de societats laborals, el nombre d'hores/any treballades pels treballadors/ores no socis/sòcies amb contracte indefinit no pot ser superior al 15% (25% en empreses amb menys de 25 treballadors) de les realitzades pels socis/sòcies treballadors/es.

• En el cas de les CTA, la contractació indefinida està limitada com a màxim al 10% dels socis treballadors. Si la CTA té menys de 10 socis, només pot tenir un contractat indefinit. Si només teniu dos socis no podeu tenir cap treballador indefinit.

9. Subvencions per a la creació d'empreses

Tot i que no és un criteri recomanable en si mateix a l'hora d'escollir la forma jurídica, sí que és una variable que cal tenir en compte, per la qual cosa caldrà atendre les circumstàncies de cada projecte i cada convocatòria específica que pot excloure determinades formes jurídiques.

10. Llibertat d'acció de l'emprenedor/a

Lògicament, el marge dactuació i la llibertat en la presa de decisions és absoluta en els casos de lEmpresari Individual i les societats unipersonals. A l'extrem oposat estarien les societats mercantils personalistes, en què no es decideix en funció del capital social que es tingui, sinó que cada persona representa un vot.

11. Perspectives del desenvolupament de negoci

També és important analitzar si interessa limitar l'accés de nous socis o socis o si, per contra, l'empresa té vocació d'expansió. En aquest cas, cal tenir en compte que l'elecció d'una forma jurídica pel fet que sigui "més barat" o "més senzill" pot limitar o impedir futures ampliacions del negoci o la seva pròpia operativitat