Seguix-nos en...

Entrar


Quasi el 40% de les noves ocupacions indefinides són només per hores

13/09/2021

Trobar una ocupació a Espanya és difícil, però aconseguir un treball estable amb un contracte indefinit s'ha convertit en una autèntica odissea, que arriba a quasi l'impossible si es pretén aconseguir un lloc amb una jornada completa. Segons les dades del Ministeri de Treball, el 38% de les contractacions fixes realitzades en el que va d'any són a temps parcial, és a dir, quasi quatre de cada deu noves ocupacions fixos són només per unes hores.

Així, dels 1,2 milions de contractes fixos formulats en els huit primers mesos de l'any (d'un total de 11,9 milions de contractacions en aquest període), quasi mig milió (467.241) són a jornada parcial, augmentant la precarietat també en el que fins ara es considerava ocupació estable. Cosa que significa que moltes empreses han augmentat la seua desconfiança pese a aquest efecte rebot de la recuperació econòmica. Encara tenen molts dubtes pel desenllaç de la cinquena ona o de la qual puga sobrevindre mentre que, a poc més de tres mesos que acabe l'any, no es percep cap efecte del Pla de Resiliència de Sánchez amb les ajudes europees per mitjà per a eixir de la crisi.

Per si no fos prou, un terç d'aquests contractes fixos de solo unes hores (més de 155.000) procedeixen de conversions d'ocupacions temporals que, una vegada esgotat el termini legal establit d'encadenament continu, han de convertir-se en indefinits o a augmentar els aturats després d'haver format als treballadors.

És a dir, encara que la diferència entre un contracte indefinit i un altre temporal és una indemnització una mica més elevada en cas d'un acomiadament improcedent, imperceptible d'altra banda amb els sous actuals, moltes empreses eviten establir un compromís laboral futur cert amb un contracte indefinit a jornada completa que és el que pretenen els demandants d'ocupació. Opten per quedar-se amb el treballador canviant el seu ús temporal (amb jornada completa en la majoria dels casos) per un fix però a temps parcial.

Moltes empreses han augmentat la seua desconfiança i eviten establir un compromís laboral futur amb un contracte indefinit a jornada completa

D'aquesta manera, a l'espera que millore la situació, s'estalviarà cotitzacions i sous i, en cas de decidir el seu posterior acomiadament, serà més còmode i barat. És el que hi ha i el que ofereix l'actual model productiu. Aquesta modalitat és la que més estirada té ara. L'altre 67% restant de contractes fixos a temps parcial (més de 315.000) són inicials, és a dir, no procedeixen de l'ocupació temporal sinó que s'ofereixen directament. És una manera de repartir l'ocupació que hi ha o que va eixint, alguna cosa que no succeeix per exemple en les Administracions Públiques on a penes existeix la contractació per hores.

A mesura que ha anat avançant l'any, reduint-se els efectes de la pandèmia amb la reactivació de l'economia i del sector dels serveis, s'ha accentuat la contractació parcial indefinida. Per exemple, dels 118.895 contractes fixos totals que es van fer a l'agost (22.710 més que fa un any amb un creixement del 24%), uns 44.300 van ser per unes hores (el 57% correspon a dones) amb un creixement del 21% (7.600 més) respecte al mateix mes de 2020. D'ells, quasi 15.600 procedien d'una conversió d'un eventual.

Contractes a temps parcial

Que la contractació per hores segueix en auge en aquests moments d'incertesa es confirma amb la següent dada: si sumem els contractes parcials totals d'aquest mes (44.315 fixos més 429.179 temporals) ix que es van realitzar un total de quasi 474.000 contractacions per hores mentre que en l'acumulat anual fins a agost la xifra supera amb escreix els quatre milions. En termes relatius ix una dada preocupant: es fan ara més contractacions per hores en les ocupacions indefinides (38% del total) que en els temporals (33%). En tot cas, la contractació indefinida total (a jornada completa i parcial), només va representar a l'agost el 8,4% dels 1,4 milions de contractacions que es van realitzar enfront del 8,6% en 2020 en plena segona ona de la pandèmia. Es tracta d'un dels percentatges més baixos coneguts.

Una modalitat en auge

L'ocupació per hores és una fórmula que funciona a la UE. La diferència amb Espanya és que als països veïns és un treball voluntari (en molts casos per a complementar el salari principal de la unitat familiar) mentre que ací és el que únic que s'ofereix en molts casos. Aquest repartiment de l'ocupació existent en el sector privat (en un mateix lloc pot haver-hi dos o més persones) ha sigut promogut per tots els Governs, sobretot en crisis, ja que en l'estadística oficial apareix com si es tractara d'un a temps complet (en les dades d'ús de la Comptabilitat Nacional no es té en compte). Serveix per a edulcorar les xifres oficials del mercat laboral.

Segons dades de l'Enquesta de Població Activa (*EPA), ara hi ha quasi tres milions d'aquesta mena d'ocupacions, la qual cosa representa un de casa sis ocupats. No obstant això, si només tenim en compte als assalariats privats, ix que quasi un de cada quatre treballadors del sector privat té un contracte a temps parcial.

Fins a 2015, una ocupació a temps parcial (indefinit o temporal) suposava tindre menys possibilitats a l'hora d'acumular dies cotitzats per a una futura pensió. Calia cotitzar el doble de temps o més per a acumular un dia. Però, una sentència del Tribunal Constitucional va modificar el còmput i un dia amb ocupació per unes hores es considera un dia cotitzat. Però, en ser inferior el sou, ho és també la Base Reguladora i per tant afecta a la carrera cap a la pensió. Per això, la situació és més complicada per als treballadors que es contracten amb aquesta fórmula per damunt dels 50 anys d'edat. Una cosa similar succeeix amb les cotitzacions per desocupació, és a dir, aquests empleats cobraran menys atur perquè les seues quotes amb menors.

Un terç dels nous contractes fixos a temps parcial (més de 155.000) procedeix de conversions d'ocupacions temporals

Segons les dades d'última l'Enquesta d'Estructura Salarial publicada per l'INE de 2019, és a dir, abans de la pandèmia i del 'boom' d'aquesta modalitat (tots els Governs l'han afavorida per a edulcorar les xifres), un treballador a temps complet guanyava de mitjana 28.412 euros mentre que un a temps parcial només arribava als 11.395 euros, un 60% menys. Des de 2008, primer any de la gran crisi, aqueix sou mitjà dels empleats amb huit hores diàries de treball ha crescut un 18% mentre que el dels treballadors a temps parcial només ha augmentat un 11,7%.

En el guany mitjà per hores és on s'observa amb més nitidesa les diferències salarials ja que els que tenen ocupació a jornada completa obtenen 16,6 euros per cada hora treballada mentre que empleats parcials es queden en 11,7 euros. A més, un empleat parcial no pot sumar més ingressos ja que no pot fer hores extraordinàries, encara que sí que pot realitzar hores complementàries si l'empresari li ho demana però no poden superar el 30% de la jornada normal completa. El sector dels serveis és el que més treball parcial contracta, en particular l'hostaleria i el comerç, però també és ja habitual en la resta d'activitats, com la indústria o la construcció.

Consulta la notícia original ACI

962655886
Doctor Fleming, s/n
46520 - Sagunto/Sagunt
(Valencia)
promocion.economica@aytosagunto.es