La destrucció d'ocupació s'enceba al juliol amb les dones amb 62.356 afiliades menys

Les dones han sigut les grans perjudicades de la punxada que ha registrat el mercat laboral al juliol, quan s'ha produït la major pèrdua de cotitzadores per a eixe mes des que es recullen les estadístiques

El mercat de treball perd manxa i juliol va tancar amb la major destrucció d'ocupació per a eixe mes des que es comptabilitzen les dades, en haver-se perdut un total de 9.783 cotitzadors a la Seguretat Social. Les dones han sigut les grans perjudicades d'aquesta 'punxada'. En un sol mes el nombre d'afiliades ha caigut en 62.356, el seu major retrocés almenys en una dècada, mentre que el d'homes s'ha incrementat en 52.573 en el mateix període.

D'acord amb les dades que ha fet públics aquest divendres el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, amb l'arribada de la temporada estival la destrucció d'ocupació femenina ha sigut molt superior a la que es va produir tant en 2023, quan es van perdre 41.945 cotitzadores dones al sistema, com en 2022 (amb 55.365 afiliades menys) i podria explicar-se en bona part per la seua forta presència femenina en l'Educació. Segons l'últim informe 'Igualtat en Xifres', publicat pel Ministeri d'Educació i Formació Professional (*MEFP), les dones representen el 67,2% del professorat (el 72,3% en el cas de la formació no universitària).

Aquest sector, molt marcat per l'estacionalitat del calendari escolar lectiu, ha registrat un enfonsament de 122.551 cotitzadors en l'últim mes, sent l'únic que ha destruït ocupació juntament amb el d'empleades de la llar, també molt feminitzat -ha perdut 4.462 cotitzadors al juliol-, i amb el d'altres serveis, que ha destruït 900 ocupacions. L'estirada de les activitats turístiques, que ha permés un augment notable de l'afiliació en activitats sanitàries i de serveis socials (49.133) i en comerç (44.443) han compensat en part eixes caigudes, evitant una evolució pitjor de l'ocupació.
Un problema constant en Educació

La reforma laboral de 2021 a penes ha servit per a pal·liar una situació que s'observa any a any amb l'arribada de les vacances escolars i de la qual venen advertint des de fa temps els sindicats: l'augment dels acomiadaments o els cessaments d'activitat en l'Educació, fonamentalment a l'escola privada, per a estalviar el cost de les nòmines durant els mesos d'estiu.

Els representants dels treballadors del sector denuncien a més que en el cas de l'escola pública els acomiadaments d'interins durant els mesos de juliol i agost s'han convertit pràcticament en una constant al país. Als anteriors se sumen els professors d'acadèmies, els monitors d'oci i el personal auxiliar, emprats en bona part amb contractes fixos discontinus -i que per llei no poden aplicar-se als docents de l'ensenyament reglat-.

Més de 10,05 milions d'ocupades

En conjunt, el número d'ocupades es manté de mitjana per damunt dels 10,05 milions i representen més del 47% del total de cotitzadors al sistema. És cert que les dades conegudes aquest divendres llancen una de calç i una d'arena a la situació del mercat de treball, ja que al juliol van ser les dones les que van eixir majoritàriament de les llistes del Servei Públic d'Ocupació Estatal, en reduir-se l'atur femení en 6.459 treballadores (hi ha un total de 1.539.745 dones que es trobaven l'últim mes en situació de desocupació, enfront d'1.010.492 homes).

Des del ministeri que encapçala Elma Saiz incideixen en què el creixement de l'ocupació femenina és del 11,8% respecte a 2019, any previ a l'esclat de la pandèmia de COVID-19 i que supera en quatre punts a l'increment que s'ha registrat entre els homes, que és del 7,8%. Subratllen, a més, que en termes interanuals també creix més l'afiliació de les dones. Així, ho fa un 2,7%, enfront del 2% en el cas dels homes.

Consulta la notícia original ACI